Ara sí que hi som caigut,
al carrer de l’Amargura;
ja no hi ha cap criatura
que no em deman què he tengut.
Jo tenc un guerrer llogat
que fa sa feina per mi,
i sols no li he de dir
quin dia es mes ha acabat.
Es dia de Sant Jaume era,
per temps me recoradrà,
que l’amo se baraià
amb sa lloca samunt s’era.
Es polls prengueren malíci’
perque atupaven sa mare.
-Pollets, ¿a on anau ara?
-A contar-ho a sa justíci’!-
Sa justíci’ va davant,
i es pollets van darrere...
Com foren enmig de s’era,
passaren es temps ballant!