Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.
Com sent ses cornetes
de s’artilleria,
es meu cor s’eixampla
de tanta alegria.
Alabat sia Déu!
va dir Na Pelada,
com va estar colgada
amb En Pelat seu.