Darrere sa porta
tenc un sarrió
de sa dona morta,
que Déu la perdó.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cançons de copeo
Poble
Binissalem
Camp Semàntic
Cançons de copeo, Déu, La casa, Mort, Viudetat
Mètrica
5a5b5a5b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
36
Volum
II
Núm de pàgina
303
Altres cançons relacionades
Aquestes finestres
que estan ran de mar,
teniu-les tancades,
que llampegarà.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Copeo, copeo,
copeo traidor.
Mai veureu cap pobre
morir d’un panxó.
Tradicionari de Mallorca
