Toni, creu-me: no puc pus!
Cansat estic de femelles!
Juga, si tu vols, amb elles,
fins que te diguin “arruix”!
Voldria esser pegellida,
o si no, caragolet;
'niria ran ran paret
a ca teva, Margalida.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.