Feren un foc al carrer
amb molta de violència;
per la seva providència,
Sant Pere hi comparegué.
Es Rafal i Son Miró
d’es camí de Son Servera
componen una garbera
que sols no hi ha sa llavor.
Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, sa fam.
I noltros no vos tiram,
sinó que encara vos dam,
perque tots som fiis d’Adam:
un amb s’altre s’ha d’amar.
Caín matà es seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això, encara n’hi ha
qui se serveixen d’es bram.