Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, sa fam.
I noltros no vos tiram,
sinó que encara vos dam,
perque tots som fiis d’Adam:
un amb s’altre s’ha d’amar.
Caín matà es seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això, encara n’hi ha
qui se serveixen d’es bram.

Si vols que te diga
lo que és un bunyol,
és cosa rodona
d’un forat tot sol.

En esser posta sa lluna,
cara de sol vertader,
gràcies a Déu pots fer
si com jo ne trobes una.