Sa dona no acaba mai
de demanar a son marit,
ara un floc, ara un vestit,
i sempre està amb un trebai.
I com ja la té vestida
de tot quant pot desitjar,
llavò diu que vol mudar:
moda nova ja ha sortida.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vestits
Poble
Santanyí
Núm de glosa
309
Volum
II
Altres cançons relacionades
Tan possible és es mudar
com a muntanyes sembrades,
com un moscard amb ses ales
haver-les de trabucar;
com s’aigo que hi ha dins mar
tota haver-la de buidar
un minyonet de mamar
amb tres o quatre grapades.
Ses amors que estan fundades,
com estaran esmaiades,
es pern del món se romprà.
Que sou de desgraciades,
senyores de Felanitx!
Perque es senyors més rics
se casen amb ses criades.
A un soldat donen ranxo
a’s migdia, per dinar.
Sortiu i veureu ballar
sa berganta de Son Manxo.
Tradicionari de Mallorca
