Jo i vós, estimat meu,
que estàvem d’enamorats!
Però no ho ha volgut Déu,
que mos casàssem plegats.

Com a Caimari vendràs,
ja te mostraré es botons,
però es napoleons,
Francesc, tu no los veuràs.

Com m’aixec es dematí
que an es parei don uiada,
pens en tu, amor amada,
p’es carrer i dins sa casa.
Juan, pensa que és ta mare
qui això t’envia a dir.