Garrida, garrida meva,
¿què en tens, de fer-me penar?
¿Per què no em deixes tocar
aqueixa mà blanca teva?
Un temps en aquest cantó
hi tenia foc colgat,
i ara ja l’he mudat
a un altre lloc millor.
Ja la veig! Vet-la-t’allà!
Vet-la t’allà! Ja és partida!
La nau que se’n du ma vida
ja n’és enmig de la mar.