Vida mia, tu te’n vas
i no planys de deixar-mè;
jo, sense importar-mè,
de tu vaig voler fer cas.

Perque no hi vaig voler anar,
a la Bonanova, amb ella,
com va ser dins sa capella
mal de cor li va agafar.

Més llàgrimes he plorades
des que me vàreu deixar,
que gotes d'aigo no fa
com comença a brusquejar,
que en cau a portadorades.