L’any coranta es moliners
tots feren una concordi’
de no moldre blat ni ordi
a manco de nou doblers.

En el cel hi ha un jardí
tot carregat de floretes
de blanques i vermeietes
per aquelles animetes
qui a Déu volen servir.

Jo estim més es meu padrí
que no mon pare i mu mare,
perque, com me batiaren,
a ses fonts me va tenir.