¿Què he de fer d’es garbo teu,
de ton aire preciós?
¿Què he de fer de mirar-vós?
De quant veig, no hi ha res meu.
Cara de figa verdal,
ja t’ho pories pensar!
Na Xineta va deixar
ses varques en es portal.
En Tià Llissa cercava
per voreres i torrents
i demanava a les gents:
-¿No m’hauríeu vist s’arada?