Aquell homo tan pelut
que és color d’es llum de ferro,
quan va esser p’es Pla d’es Verro,
de lluny, pareixia un ruc.

Me diuen: -Beneit, no muds
fins que la veuràs casada!-
¿Que no sabeu, estimada,
que sa corda més gruixada
que aguantava s’envelada
ja té tres cordells romputs?

Pins, pinel•los,
mates, matel•les,
euveies i mens petits.
És es sermó de Costitx
que val quatre sous i mig.