Si jo arrib a casar-mè
n’hi haurà molts que duran dol.
Sa sogra diu que no em vol,
i es sogre, en anar tot sol,
volta per no encontrar-mè.
Quines paraules tan fines
té aquesta jove, en parlar!
Ell me faria tirar
es llibre de ses matines!
Voleu que de vós m’apart,
i jo no puc, vida mia;
de dotze hores que té el dia,
pens en vós onze i un quart.