Es vespre festejaré
amb so meu enamorat.
Me dirà com m’he campat,
i jo respondré aviat:
-Ausent de vós, estimat,
no fa llarg de massa bé!

Guerrera meva, sabràs
que no som superbiosa:
jo d’ell no n’estic gelosa;
si tu hi estàs, ja el prendràs.

En Vermei, com va s’arada,
sempre hi va coixeu-coixeu,
però en anar a sa civada
ses cames d’es lloc se treu.