Ja no hi ha cosa més trista
que sa presó, p’es fadrins:
es cavalls tornen rossins,
i ets homos valents, ximples.
Si tu vols esser s’aiguera
d’es segadors que hi ha aquí,
hauràs d’arribar a tenir,
de tant anar i venir,
sa cameta falaguera.
El romaní que hi ha nat
dins la garriga comuna,
cada mes té flor segura,
i en es maig, propiedat.