Altres cançons relacionades
Encara que siga al•lota
i tu cavall acossat,
no et riuràs de mi, estimat:
no em miris per tan purota!
Un clavell dins sa bajoca
que ningú mai ha olorat,
perque és ben segur, estimat,
que olor en devia fer poca.
Es conco, des que és casat,
ja no em fa cap moixonia;
totes les fa sa tia,
es vespre, en estar colgat.
¿A on són, Jordi Catiu,
ses cartes que t’he enviades?
A l’infern hi ha murades
amb ses banderes posades
que t’esperen mort o viu.
Tradicionari de Mallorca
