Rebosillo de seguí,
calces verdes, no en faltaven,
i es jornalers aportaven
calamandri d’es més fi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Robes diverses
Campanet
47
II
Jo tenc un enamorat
que és com una jugueta;
amb una cana de veta
jo el tenc embarriolat.
Un fadrí tot s’atolondra
festejant petit petit;
com ve devers mitjanit
demana si són les onze;
i llavò se mira s’ombra:
−¿Qualcú que m’haurà sentit?−
Ella li diu: −Oh, atrevit!
Per tu tenir es cos servit,
a mi em seria deshonra.
L’amo Antoni, aixecau-vós
o feis aixecar sa dona;
duim aigordent de sa bona
aposta per donar-vós.