Amb la cara tan hermosa,
teniu l’ànima tan agra!
Vós sou com una argelaga,
que és florida i espinosa.

Es conco, des que és casat,
ja no em fa cap moixonia;
totes les fa sa tia,
es vespre, en estar colgat.

Ara passa En Toni,
que té bona veu.
De pertot el senten,
de pertot arreu.
Toca la corneta
i el tambor millor,
sí, senyor!
Que fan crida de ratjada
peix i mussola
i vi a velló.
Ara s’usen
ses sabates baixes;
ses corbates
amb un bon doblec.
Vet aquí lo que resulta
sa gananci d’es bombet.
Es senyors se queixen
que no hi ha criades,
perque ses al•lotes
monges s’han tancades.
D’aquesta manera,
hi haurem d’anar,
olè! ah! olè! ah!
a cercar ses monges
per rabassar s’herba
i entrecavar favar.