La jove anava d’un peu
per devers ca es perruquer:
-Feis-la’m que m’estiga bé,
mestre, i demanau preu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Perruques, pintes
Poble
Sineu
Núm de glosa
39
Volum
II
Altres cançons relacionades
Tan forta tens sa quimera
com ets olis a ses fonts.
Desperta’t, amor, si dorms,
que, si tens es sentits bons,
tendràs dolor de ma pena.
Sempre vaig p’es camí clos
per no ferir ses antenes.
Sa sang de ses meves venes
faria cordons i trenes
per lligar lo vostro cos.
Dalt ses muntanyes més altes
veig un pi que no pot créixer.
Si es meu estimat me deixa,
supòs que s’any que ell va néixer
en degueren néixer d’altres!
Tradicionari de Mallorca
