Com te festejava a tu,
no em pagava dur bufanda;
ara festeig a altra banda,
garrideta, i en puc dur.
A la flor del món estàs,
al•lota, i vas descordada:
veuràs, en esser casada,
quin tronxo de col seràs!
Per una punta de guya, de venir et vares deixar;
i ara, si vols tornar,
has d’esperar que jo et vuia.