Es mal de ventre vol tè
i sa muntanya vol roques;
en es monyo, ses al•lotes
duen requilla i clapè.
Sega, sega, pendanguera,
sega, sega, pendangot,
fins que faci sabonera
per davant i per darrere
tres pams damunt es cassot.
Jo no sé com hi ha dona
qui gos entretenir-ló.
No va mai a cap sermó;
ell sols no sap si hi ha trona!