Es meu estimat, com ve,
són més de les nou tocades;
les deu són assegurades
com entra dins es carrer.

Tu me daves faves, faves,
i jo no n’era afectat:
si me daves peix trempat…
si me’n daves, si me’n daves!

A damunt es Pou Blanquer
hi faré una farola
per fer-hi sa torniola
diumenge i dia feiner.
I llavò hi faré fer
una capella postissa
a fi que pugui dir missa
algun sacerdot, si ve.
I llavò hi faré fer
un parral per sa vorera,
enmig una enredadera,
cad pam un claveller.
S’estiu m’hi passejaré
com un primer general.
Com veuran tant de cabal
diran: -Qui ho ’via de creure!-
I això serà més de veure
que s’històri’ natural.