Altres cançons relacionades
Diràs a sa majorala
de can Xalet d’Aumadrà
que En Miquel Magrana està
com un colom ferit d’ala.
¿On m’has duita, Salvador,
a morir dins s’Estorell?
Me’m pendrà com el vedell
qui p’es seus peus du sa pell
a ca s’assaonador.
Sa mare, vós governau
aquest preciós jardí;
es meus comptes són així:
que, en tornar venir a Llubí,
d’ell m’entregareu sa clau.
Tradicionari de Mallorca
