Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, de fam.
I noltros vos abraçam
perque tots som fiis d’Adam
i Caín matà el seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això encara n’hi ha
que se serveixen d’es bram.
¿Com me pagaràs, Francisca,
ses males nits que ara pas?
Hauràs de venir a Son Mas
a aidar-me a coir llentrisca.
S’esquena, de mal que em fa,
arrrib que no hi tenc consol.
Si em perd dins Son Rossinyol,
no m’hi vengueu a cercar.