Sa sogra mereixeria
de calàpet fer-li brou,
perque va posar renou
allà on no n’hi havia.
Un soldat, per esser bo,
mai l’han de veure aturat:
com no té res embrutat,
que faça lo que faç jo.
¿Que lo d’enmig me fa por?
Cerc es racons i m’amag.
Si troben que m’he estorbat,
don sa culpa que és estat
que d’es ventre no estic bo.
Si em venies per cançons,
a mi no m’hauries a cames,
posadora de raons
i robadora de fames!