Un cranc va fer una endemesa
que n’és digna de contar:
amb un misto de pelleta
va pegar foc a la mar;
d’es susto, se va negar
dins es tap d’una llumeta.
En el cel hi ha un jardí
tot carregat de floretes
de blanques i vermeietes
per aquelles animetes
qui a Déu volen servir.
Jo em pensava, essent soldat,
que faria molta planta;
tant de nom faç per la Rambla
com si anava p’es Mercat.