Es porxo de Son Serralta
diuen que s’és esbucat
i ha ferit mon estimat
i du es senyal a sa galta.
Jo trebai junt amb el foc;
fora d’ell, no tenc servici;
amb el foc faç bon ofici;
devora ell és el meu lloc.
Els fogons.
Sa mare li va davant:
-Roseta, ¿que estàs millor?
Ella diu:- Mu mare, no;
de febre vaig augmentant.