Es batle no és cosa bona,
avorrit del Pare Etern,
va tondre es cap a sa dona
a dins es cor de s’hivern.
Frissava que fos migdia,
i no era per dinar:
jo hi era per demanar
noves de vós, vida mia.
A Sóller, vila molt noble,
viuràs amb comodidat:
des que la feren ciutat,
té tren que marxa aviat
i electricidat p’es poble.