Sa madona de Llampí
està ben desconsolada:
sa fia major és casada
i sa segona enterrada
Quina pena deu sentir!

Es qui no se cansa, alcança
i viu amb opinió.
¿Vós que no sabeu, amor,
que després d’una maror
sol venir una bonança?

Comprant capot i sivelles,
et poses a lo cabal.
Te vaig avisar, Nadal;
no sies com aquell tal
qui va segar a S’Arenal
i va aplegar ses gavelles
dalt ets oms de sa Real
i les va batre amb un gall
sense cucales ni esquelles.