Dóna’m sa mà, estimat meu,
es braç i es cos també,
que jo per tu deixaré
mu mareta, i no em sap greu.

Oh estimat, que anau de coix!
¿Que heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia
olor de carn que pudia,
i devíeu esser vós!

Mort, ves an el pecador
sense avisar-lo; matè’l,
i llavonses degollè’l!
No esperis confessió!