Enmig de la mar hi ha peix
que, en veure barca, ja siula;
per mi se’n deu voler riure
de los pobres mariners.
Mirau si som prim d’oïda
i si tenc atenció,
que Na Pou, sa meva amor,
de davant s’abeurador,
fent un oís, l’he sentida.
Una amiga vertadera
a un ball me convidà.
¿Saps a on me va posar?
De vint-i-cinc, sa darrere.