Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava que vendria,
i jo encara no l'he vist.
Jo festejava a Llubí
amb sa fia d’En Tramuja;
sa mare, quan ho va sebre,
de ràbia, matà sa truja.
David va ser qui amb pedrades
arrendigué Goliat.
Jo visc en temoritat:
com prou hauré peleat,
¿que hauré peleat debades?
Perque de dones ingrades
tot lo món n’està poblat.