Porta que s’engalaverna
deu esser mala d’obrir.
Si es parents rallen de mi,
què ha de fer sa gent externa!
Tu em demostraves s’amor
com fadrines hi hagués,
i em deies, de més a més:
-No tengues por de guerrers,
que de mi seràs senyor.-
Jo feia de pescador
i un altre agafava es peix.
Es fusters fan ses arades
d’es llenyam de més endins.
Entre muntanyes i pins
jo tenc ses amors posades.