Sa dona, colgat, me deia:
-Compra’m es davantal nou.-
I jo, davall es llençol,
com un betzol, qui me’n reia.
I es comptes que jo feia,
de comprar un pa d’un sou
o un de munició
o un aumud de favó
per no beure tant de brou.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Davantals; dengues
Sineu
3
II
Oh Roseta de Costitx!
Mira que estic d’assustada!
Si és ver sa que m’han contada
prest seràs mare de sis!
¿Vols esser bon menestral?
Po’t a mosso, jovenet;
si vols llaurar bé i dret,
taia sa terra igual.
Jo espellava ses sabates
i no sabia per qui:
tan possible és casar-m’hí
com una moixa nodrir
una ventrada de rates.