Sa mare d’ella em va dir:
-¿Vols que te’n vagi a cercar ?
Foc de llenya no n’hi ha,
emperò de l’amor, sí.

Si mu mare en tengués deu
com na Bet de Manacor!
Un dia se va fer por
d’una cama sense peu.

A damunt una tenassa
s’hi va criar un aubó
tan alt com es Puig Major!
i gruixat no ho era massa,
i tenia una rabassa
com es castell d’Alaró.
Damunt un apedra estava,
tan llisa com un paper.
Si fos estat a terrer,
tota Mallorca abrigava.
S’aubó anava cresquent,
ja no pareixia aubó.
Un dia, se resolgueren
per anar a taiar-ló.
S’hi peguen un any redó
i encara no pogueren.
Com s’auborada caigué,
una branca s’esqueixà,
i d’ella en varen obrar
cent barcos que van per mar
i un pont per un torrent.
I, d’es llenyam més dolent,
cent sitges varen cremar.
I, mentres el capolaven,
sempre feia estellicons.
Més de cent mil carretons
cap a Ciutat traginaven.