En Tòfol Julianet,
diuen que se vol casar.
Sa mare diu:-Tofolet,
jo doblers no te’n puc dar.-
Ell se va posar a plorar
i va dir que se’n ’niria
a casar-se amb Na Maria,
que és sa més guapa d’Artà.
Garrida, us menen estreta
los vostros superiors;
jo no som bord ni xuieta
ni pretenc afrontar-vós.
A damunt es Pou Blanquer
hi faré una farola
per fer-hi sa torniola
diumenge i dia fener.