Sa guiterra fa ding-ding
i es violí fa ses ontes.
Tu mateixa treus es comptes,
veuràs si n’anomèn cinc.
Es dia que segam xeixa,
sa madona fa es paper.
I, si s’aigordent no ve,
es rostoi li farem créixer.
Aqueixa jove mereix.
la terra per on camina,
daurar-la de plata fina
o d’or, que més gallard és.