Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
Jo n’estic tan tota sola
com la gírgola en el camp;
per devertir-me jo cant,
i ma vista sempre plora.