Sa bufanda val dos duros
i es capell desset pessetes;
de bufanda amb dues lletres
només en duen es curros.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cobricaps, tapaboques
Poble
Artà
Núm de glosa
69
Volum
II
Altres cançons relacionades
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Careta de ramellet,
¿ja no voleu res de mi?
Supòs que deveu tenir
qualque altre per aquí
que vos apaga la set.
Jo de ben propet l’hi deia,
petit, just que ella ho sentís,
i tenia es front més llis,
que jo sa cara m’hi veia.
Tradicionari de Mallorca
