Sa bufanda val dos duros
i es capell desset pessetes;
de bufanda amb dues lletres
només en duen es curros.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cobricaps, tapaboques
Poble
Artà
Núm de glosa
69
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es peix és que fa escopir,
i es vinagre, mala boca;
estimada, vos vui tota,
no teniu que posar-hí.
Jo tenc una sogra
molt endimoniada
d’aquelels qui dormen
i resen tan fi.
A sa seva fia
jo l’he festejada
i la vaig a veure
cada dematí.
Un pic, molt enrabiada,
me va pitjar darrere
i me’n va entaferra una,
i, així com no feia lluna,
me’n vaig porer escapar.
Sa meva sang donaria
colada dins un ribell
per regar aquest clavell,
si falta d’aigo tenia.
Tradicionari de Mallorca
