Jo em pensava si eres mort,
quan no et vaig veure diumenge;
però mala herba mai mor
ni es bestiar la se menja.
El cel és un sòtil fort,
no tengues por, no caurà.
S’altre dia, de mirar,
vaig romandre amb so coll tort.
Mu mare, no el vui fuster:
no m’agrad d’estellicons!
Pagès, i formatjaré
i faré bons fogassons!