A Porreres són barbatxos;
ja ho diuen es ciutadans,
i ne volen cremar uns quants
d’aqueixs qui duen mostatxos.

Si s’ennigula i no plou,
es nigulats són borrers.
Què tant d’enviar procés,
si sa jove no se mou!

Va esser el primer comandant
de la terra i d ela glòri’.
De bon cor, deman memòri’
per compondre una històri’,
referent a un matrimoni
que, en cinc anys de possessori,
no tengueren cap`infant.
Al poble de Mataró,
un matrimoni hi havia
qui just de renda tenia
cinc duros per cada dia;
campaven de lo millor .
I en cinc anys, el Salvador
no los dà cap fii ni fia.
Treguet (sic) de cinc anys passats,
que Déu del cel no els en dava,
s’homo a sa dona pegava
per mals pensaments formats.
Visqueren desconcordats
una llarga temporada.
Sa dona se molestava
d’ets insultos que sofria,
i v afer promesa un dia
que un duro repartiria
an es pobres de la vila
si Déu infants los donava.
S’any que va tenir davant,
Déu una nina los dà,
i s’homo content va estar,
perque, sense ponderar.
pareixia un diamant.
I, ja des d’aquell instant,
sa unió varen formar.
Quatre anys tenia només,
l’enviaven a costura
de lletra i brodadura
i perque s’intruïgués.
Així ho fan es cavallers.
Noltros, pobres jornalers,
else llogam de porquers,
per la necessitat pura.
Quan es deu anys ja tengué,
que ella instruïda estava,
i un escrit l’expressava,
germans meus, de lo més bé,
tot brodat sabia fer
i ja res l’embarassava.
Aquest matrimoni estava,
com he dit, de lo més bé,
tenguent criada i cotxer
per servitud de la casa.
I ells feien tanta vasa
com es primer cavaller.
Es cotxer va tenir medi
amb sa bona parleria,
i obligació tenia
d’acompanyar aquella nina,
cada dia, an es col•legi.
De tant de tractar plegats,
sa fia amb so cotxer,
se posaren un gran bé
com si ja fossen casats.
Com estaven departats,
no sabien què passava,
que s’amor los turmentava,
estant massa enamorats.
(-Perque fer feina no puc,
me dedic a fer cançons-)
En cinc anys de relacions,
son pare no s’era temut.
Un dia, dematinet,
antes del dia trencar,
es senyor se va aixecar
i es cotxer va anar a cridar,
i, quan davant ell va estar,
li va dir: -Ja pots cobrar
sa quantidat que te dec.
I des d’ara te promet
que aquí no hi tornes entrar.
-A la vista està la prova-
digué es cotxer amb veu de dol-;
veig que vostè no me vol
perque som de casa pobra.
I si som de casa pobra,
som honrat, ja ho sap, senyor.
-Sí, cotxer, tu tens raó,
però perdria s’honor
si et das sa fia per dona.-
Es cotxer va baixar es cap
i pren camí i ja és partit.
Com sortia pega un crit,
diguent: -Oh, ramell florit,
ton pare avui m’ha engegat!
Si és que em tengues voluntat,
de tu n’esper un escrit.
-Malcriada i atrevida-
son pare aquí li digué-
dins un cuarto et tancaré,
no sortiràs pel carrer
es temps de la teva vida!
I estaràs prohibida
de visites fer-te fer.
-Mon pare, em poreu tancar,
perque em sou superior.
Jo a vós vos he de matar
i mumare cobrarà,
per igual part, racció.-
Es senyor, per sa criada,
li enviava es menjar,
però ella res tastà,
veient que havia d’estar
de la seva amor apartada.
Quan va fer una setmana,
’naren a visitar-lè.
Quan en es cuarto va esser,
li va dir amb bona fe:
-Venim per amollar-tè
si vols esser ben criada.-
Ella respongué aviada:
-Si volíeu es cotxer,
fos amb mi el meu marit.
I si no el voleu, vos dic
que poreu esser partit;
si no, lo que vos he dit,
si no fugiu, ho faré.-
Aquí tornaren tancar,
diu, per segona vegada.
I a son pare i a sa mare
sa pena los roegava,
que res porien menjar,
només de considerar
que Jesús los envià
sa fia tan mal criada.