Oh carrer de Sant Miquel,
que ets de llarg i de malplà!
¿Me vols pagar unes sabates
que m’has fetes esquinçar?
Maldament mai duga randa
ni floquet en es cambuix,
sols que ella siga gallarda,
de la resta me n’afluix.
En passar p’es teu carrer
tiraré un mocador a l’aire.
El qui t’haurà, Juana-Aina,
haurà de ser llambriner!