Sa fia duu calces blanques
i son pare malvestit,
i encara sé que li ha dit:
-Vui cadira de profit,
que, de seure a lloc rostit,
tenc crosteres per ses anques.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Calces
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Cos humà, Família, Indumentària i estètica, Mobles i utensilis, Relació pares-fills, Salut i malaltia
Mètrica
7a7b7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
27
Volum
II
Núm de pàgina
274
Altres cançons relacionades
Té es cap com una magrana;
ses oreies, com dos plats;
ets uis, com a dos llevats:
has de veure si m’agrada!
Vós me dau queixes, món bé,
de si vos faig mala cara:
sa culpa la té mu mare,
que guapa no la’m va fer.
Ja no farà cap cadena
com sa meva, cap Ferrer.
Jo sempre preguntaré,
ses hores que no et veuré,
“¿Qué heu vista Na Magdalena?”
Tradicionari de Mallorca
