Sa fia duu calces blanques
i son pare malvestit,
i encara sé que li ha dit:
-Vui cadira de profit,
que, de seure a lloc rostit,
tenc crosteres per ses anques.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Calces
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Cos humà, Família, Indumentària i estètica, Mobles i utensilis, Relació pares-fills, Salut i malaltia
Mètrica
7a7b7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
27
Volum
II
Núm de pàgina
274
Altres cançons relacionades
Mu mareta, jo m'esclat!
Que véngui tot d’una En Jaume,
que m'agafa mal d'espaume
quan no el tenc an es costat.
A la finestra te vi
qui p’es cap duies un gorro;
me pensava que eres ti,
va esser es porc qui treia es morro.
Li direu a lo meu bé,
que n’és a fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mu mare m’ho comporta,
vestida de mariner.
Tradicionari de Mallorca
