Veiès si tu me voldries,
jo qui tenc casa parada
i tenc una olla cruiada
i una caixa sense sòl
(coberta, mai n’ha tenguda),
i una aufàbia rompuda,
sense cap pa en es reol!
Si no t’agrada, no en menges,
que per ara ho vui així;
he comprat un balancí
per engronsar-me es diumenges.
A baix d’un dallò molt vei
vaig sembrar un dallò tendre.
I vós, madò Dallonera,
¿voleu un dallò p’es gendre?