Una jovençana sé
qui fa poc que s’és casada;
no té llençol ni flassada
i es llit és a ca es fuster.
Es primer vespre jagué
damunt una post rascada
i encara manllevada
que no valia un dobler.
Llit i el seu parament
Sineu
Fusters, La casa, Llit i el seu parament, Matrimoni, Riquesa i pobresa
7a7b7b7a7a7b7b7a
Mixta
8
Jo no hi anava tot sol;
un casat m’acompanyava,
i p’es camí cabilava:
¿Veiam qui tendrà es llençol?
Si s’allarguen ses amors,
per mi no és feina feixuga:
no em vui casar que no duga
sa dona pa per tots dos.
-Bet Batai, ves-te’n a jeure.
-Mu mare, no hi ha llençols.
-¿No saps que los vàrem vendre
per sa gola d’es bunyols?