Una jovençana sé
qui fa poc que s’és casada;
no té llençol ni flassada
i es llit és a ca es fuster.
Es primer vespre jagué
damunt una post rascada
i encara manllevada
que no valia un dobler.
En aquests quatre cantons
sa serena cau espessa.
Si voleu esser mestressa,
heu de sebre fer cançons.
Tal dia farà un any
que la’m poria fer meva,
i la vaig tornar a ca seva
sense rebre ningun dany.