Quan allà dellà sereu,
a l'altra part de la mar,
cada oronella, en passar,
un record de mi tendreu.
Oh murades de Ciutat,
quina tristor m'heu donada
des que teniu s'estimat
dins aquest corral tancat
i jo visc atribulada!
Francina-Aina, ¿véns a Muro,
i jo t’hi acompanyaré?
Veuràs ton pare i ta mare
i aquell ane qui vols bé.