Homo petit i ruat,
¿què tens de mi, que tant xerres?
Jo em pens que a ses teves terres
no s’hi fa xeixa ni blat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Terreny; terres
Inca
1134
II
-A sa plaça fan ballades; mumare, deixau-m’hi anar.
-No hi vagis, Catalineta, que ton pare prest vendrà.-
Quan va esser un quart enfora, son pare ja va arribar:
-¿On és Na Catalineta? –A sa plaça a ballar.-
Son pare agafa les cordes i un garrot en cada mà:
la primera garrotada, mig morta la va deixar;
sa segona garrotada, ben morta la va deixar;
Es dia del seu enterro, son pare varen penjar.
I sa mare, dins sa cuina, qui s’esclata de plorar.
Que rebenti i que s’esclati! no la hi ’gués deixada anar!
Ses fadrines d’Alaró,
ses qui duen marinera
tenen part a sa bandera
d’es carrer d’En Camaró.
Sa nineta és petiteta;
’xau-la fer, tornarà gran,
i ets enamorats vendran
a fer-li una musiqueta.