En s’estiu no va fer sol;
per això no va secar;
i ara es nostro acabar
per Sant Cristòfol serà,
que és a deu de juriol.
Vet aquí un mocador;
esqueixa’l i fé’n pedaços,
que m’aconhort de morir,
ramellet, dins els teus braços.
Jo tenc sa dona que va
a l’esglési’cada dia.
Jo pens si ella confia
que es sants li donaran pa.