Com es vent se'n duu ses palles
hi deixa es caramullet;
com tu em deixes, ramellet,
ses ales d’es cor me talles.
-Si fos de tu hi posaria
blat cabot d’aquell tan bo.-
I ell diu: -Mon pare, emperò,
si començava a fer això,
jo em pens que em destruiria.
Aigo, que et tenc d’avorrida!
No et puc veure ni sentir,
perque d’aigordent i vi
m’enconà sa meva dida,