Estic ferit de s’amor
que tenc a Na Margalida.
Poques vegades me crida,
i com me crida, és pitjor.

Un música perhom
a ses que estan desxondides;
i ses que estan adormides,
que dormin, si tenen son.

“Ses alegries d’es cos
fan anar s’ànima trista”,
m’ha dit un missionista.
Pecador, sa teva vista,
¿com no rebenta de plors?.