Jo no sé què n’hem de dir
d’aquesta terra tan poca:
quan desenganx una roca,
s’altra ja torna tenir.

¿Quina és l’amorosa mare
que alimenta es seus infants,
la potegen inhumans
i li escupen a sa cara?
La terra.

Un animal molt feroç
a dins Boscana hi havia.
tothom recelós vivia,
tant es pobres com senyors.
Per allà se discutia,
entre bovers i pastors,
que En Rafel Saig tant corria,
pensant que una srep venia,
i llavò va esser un bou ros!
Cinc dones de Formentor
anaren a Felanitx,
i sentiren es trepig
de baix de Sant Salvador!
Vengué un mestre d’Artà,
que li deien En Paganya,
i amb una barra de canya
li pegà toc a sa banya
i sa serp morta quedà.
De grossa que la trobà,
una romana cercà.
Cent sis quilos va pesar,
que són deu roves d’Espanya.
Menescal de Santanyí
va venir l’ha encorxada.
Dins es ventre va tenir
set bous i un porcellí
i una trutja braguerada,
i un homo qui feia femada
p’es senyor de Sant Martí.
I es sabater de Costitx,
d’un bocí de pell d’enmig,
en va fer un cinturó
p’es poble de Llucmajor
que cap mai em ’via vist.