Set a una ravenissa no la pogueren ’rancar, i hi hagueren de menar ses egos de Son Catlar, ses euveies de Païssa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Ravenisses
Llucmajor
1465
II
Jo no vui, agraciada, que a escarada segueu; jo no vui que vos cremeu aquesta color rosada.
Ses paraules de ta mare són qui m’han encativat, però ses teves, guilana, me roben sa voluntat.
A mi no em fan funcions tan clares, davant la vista. Si per algun temps m’has vista, està acabat, i no torns!