La Mare de Déu plorava
baix de l’abre de la creu;
Sant Juan la consolava:
“Mare mia, no ploreu!”
Donau-mos bona panada
i robiol de brossat,
que hem llogada sa musica
d’es regiment de Ciutat.
S’haver-me’n d’anar no planc;
només ‘ver-te de deixar.
Si no te puc alcançar,
pens que arribaré a plorar,
per tu, llàgrimes de sang.