Jo em pensava esser tot sol
i me trob amb companyia.
Jo ara me devertia
fent sonar es fabiol.
Acabam de pellucar
i no mos hem baraiades;
al•lotes, totes plegades
l’any qui ve puguem tornar.
L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera:
en sentir olor de somera,
ja no el poden aturar.
En es barranc de Morell
s’animal tot reposat
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell,
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí,
mentres sa nina plorava
i sa mare que resava,
no el veureu tornar venir.
Com fou en es planiol,
suabaix de ses costetes,
l’envestiren ses mongetes
i ja el se’n duien al vol.
L’amo En Roig, allà tot sol,
en tirava, de canyetes!