En Pep Pentinat té
molta pipella,
encalça sa femella
p’es seu carrer.
Un dial i diré
una coseta,
i és que N’Antonieta
és d’En Bernat
i té s’enamorat
a dins Consei
perque no troba remei
a Marratxí.
Bota com un coní
amb un floquet.
I sa de can Grasset
té molt de fetge,
i es criat d’es metge
sembla un senyor,
i va anar a can Pampó
a fer renou.
En Pere de s’Hort Nou
anà a can Casetes
i va trobar En Filetes
de genoions,
s’assajava uns faldons
a s’enrevés.
Tots es espardenyers
d’En Ramellet
se feien fugir es fred
amb anissat
que dugué En Pep Pelat
despusahir.
I es mestre va sortir
de s’enfondet.
En Bernat Tofolet…

No t’enamors de ses robes,
d’es botons d’or ni de creus
ni tampoc de bones veus,
sinó d’es fets i ses obres.

A vint-i-un any ja té
sa casera que la mata.
El l no mira si té taca.
-Mu mare, aquest me convé;
de pressa, si m’heu de fer
sa meva roba i sa caixa.