M’agrada Na Garró-brut
perque em fa sa plata neta;
me ric de Na Parriqueta,
d’ella i d’es seu puput.

A la sala, s’altre dia,
hi tragueren bolletins:
hi va haver molts de fadrins
qui perderen s’alegria.

L’hora ja n’és arribada
que mos hem de departir.
De pena, sols no puc dir
adiós, prenda estimada.
Sols que no sigues casada
com jo tornaré venir!